La casa infinita

Hi havia una vegada uns nens que estaven passejant per una ciutat, Estaven tranquils i jugant, quan de sobte el cel es va començar a posar fosc i va començar una gran tempesta. Amb tot el vent i la pluja que queia, van intentar entrar dins alguna de les cases per no mullar-se, però totes estaven tancades. Trucaven a les portes, però ningú els deixava entrar. I després de provar-ho en totes, van arribar a l’última de les cases, que tenia la porta mig oberta. Tenien una mica de por, perquè els rumors deien que aquella era la casa del lladre. Però no van tenir més remei si no volien sortir volant amb el fort vent. Tal com van entrar, la porta es va tancar darrere seu. Van intentar obrir-la de nou i no podien. Buscant per tota la casa, van trobar una clau, però no obria la porta per la qual havien entrat, sinó una altra. La van obrir i van entrar dins d’una cova gegant. Era immensa i feia una mica de fred. Buscant una sortida per la cova, van trobar un cofre. El van obrir i hi van trobar una altra clau. Quan la van tenir a les mans, just van veure una altra porta al fons de la cova. La van obrir, i van tornar a entrar a dins d’una cova que semblava la mateixa d’abans. Van tornar a trobar un cofre igual i van tornar a trobar una clau que obria una nova porta. I així, una vegada rere l’altra, obrien portes, entraven a coves i trobaven cofres amb claus. Diu la llegenda que aquesta història no va acabar mai i que hi ha uns nens que segueixen dins d’una casa infinita buscant-ne la sortida.